Avui és 25 de desembre, dia de Nadal. Dia de trobar-se amb la famílies o de retrobar-s'hi si són lluny. Dia de reunions, de tertúlies, de tiberis, de misses per a algunes persones... Però també dia trist, dia de records, dia de poques paraules per a aquells que estan sols. Independentment del fet religiós, en el qual personalment no crec, el dia de Nadal, com totes les festes d'aquests dies, és un dia important per a fer una reflexió i valorar les coses bones que tenim al voltant. Hem passat un any amb alegries, amb penes, amb dificultats i amb bons moments, i quan ara els dies ja s'escolen calendari avall fins al nou any, hem d'aturar el rellotge un segons i pensar en tot el que hem viscut.
Per mi, l'any 2010 ha sigut un bon any: la crisi que assota el país no em toca de ple, només em passa fregant, i per això ja em puc considerar afortunat. Enguany he conegut molta gent que ara fa 365 dies ni em figurava que pogués conèixer: el Facebook té la culpa que m'hagi trobat el grup d'enigmaires aficionats als jocs verbals creats pel Màrius Serra. En el terreny familiar, amb les tres perles que tinc a casa la vida no pot ser més meravellosa. I quant a la salut, doncs tampoc tinc queixa, perquè tret d'alguns entrebancs puntuals, estic sa com un roure... :-)
Per això, passaré aquest dia de Nadal i aquestes festes content, agraït als que m'envolten per donar-me felicitat i procurant que tothom rigui i estigui content. Perquè tots us ho mereixeu!
Gràcies a tots i molt petons!
