dimarts, 12 d’octubre del 2010

Examen

Vinyeta de Faro sobre els exàmens.
El 10 de març, en la secció "Un mot per dia", vam parlar dels exàmens, i es va dir això: 


MÀ Gibert:  Uiii! Quin mal rotllo! Que forçat! No em podria examinar (vostè) en plan Gran Hermano, sense que jo me n'adoni?... Un examen és la cosa més antinatural del món. Malgrat tot, a vegades, per no dir gairebé sempre, és el que fa que estudiem, MÀndrosos com som.
Encarna: Bueno a veces da la impresión que todavia te esta examinando la vida y a veces apruebas otras no,pués este es otro examen que tenemos que pasar ahora de adultos. pero me acuerdo de los nervios antes de tener uno, de las noches en vela estudiando, de la satisfación o no, cuando salias de examinarte y tb. de la fiestas que montabamos cuando acababamos los examenes, que tiempos!!!
Àngels: Mal rotllo! Però, com diu Encarna, jo pensava que els exàmens s'acabaven a la facultat, però no: cada dia passem i suspenem molts exàmens
Asela: A mi, els exàmens no em fan cap gràcia, mai no me n'han fet. L'últim que vaig fer va se el de conduir, quins nervis tenia. Quan tenia exàmens era igual a mal de panxa. Quan vaig acabar la carrera vaig dir "per fi, ja s'han acabat els exàmens". Val, teniu raó, la vida també et fa passar exàmens, però no són ni millor ni pitjor, sinó diferents...
Gemma: Sí, és veritat que cada dia passem proves (jo no les anomenaria exàmens!), de vegades dures i de vegades, menys. Però, us puc dir per experiència que mentre va passant la vida, van passant les proves, i al capdavall... tot passa! :-) I jo estic contenta que passe, sobretot quan et donen una segona oportunitat... :-)))


Personalment, quan estudiava no m'agradaven els exàmens, per això em vaig alegrar quan vaig acabar la carrera. Però més tard m'he adonat que els exàmens no es van acabar allà, i que la feina, la família, la vida en va ple. La vinyeta de Faro és bona i ho exemplifica, però la trobo massa pessimista: si estàs ben preparat, et pots enfrontar amb solvència a qualsevol situació. És per això que he vist que els exàmens i els estudis no es van acabar en aquells aularis, sinó que cal treballar contínuament, dia a dia, per saber encarar qualsevol problema, qualsevol dificultat, qualsevol examen. 
I coincideixo amb la Gemma que, com en els estudis, la vida ens dóna sovint segones oportunitats: si suspenem, podem recuperar-ho si ens esforcem. Perquè ja diuen que, qui no s'equivoca, no encerta. Per tant, a estudiar!

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Barcelona


Cada vegada que vaig a Barcelona sento papallones a l'estómac. Digueu-ne enamorament, digueu-ne com vulgueu. Però és una sensació que em persegueix des que vaig deixar la ciuat, allà pel 1990.
I no és perquè hi hagi nascut i viscut durant quinze anys i escaig. Barcelona és una ciutat que em fa sentir viu, que m'omple d'orgull, que m'apassiona... És una ciutat de mida humana per a les persones, cosmopolita, plena, viva. És cert que ara la veig amb els ulls de turista: potser qui hi viu tot l'any no té la mateixa sensació, però per a mi és un plaer per als sentits seure en qualsevol banc de la ciutat i sentir l'ambient que s'hi respira, les marees de gent, els colors, l'esveltesa de l'arquitectura, la plenitud de la natura...
Són tantes coses bones les que m'atrapen que no em deixen veure les dolentes, perquè també n'hi ha, òbviament. Com deia, si hi visqués tot l'any potser no tindria aquesta sensació, però per això hi faig escapades puntuals, curtes, que  mantenen viva la flama de la passió sense que m'empalagui.
Fins aviat, Barcelona, ens retrobarem en uns mesos.

La foto l'he tret d'aquí: http://img374.imageshack.us/img374/460/forumfv3.jpg