dilluns, 4 d’octubre de 2010

Barcelona


Cada vegada que vaig a Barcelona sento papallones a l'estómac. Digueu-ne enamorament, digueu-ne com vulgueu. Però és una sensació que em persegueix des que vaig deixar la ciuat, allà pel 1990.
I no és perquè hi hagi nascut i viscut durant quinze anys i escaig. Barcelona és una ciutat que em fa sentir viu, que m'omple d'orgull, que m'apassiona... És una ciutat de mida humana per a les persones, cosmopolita, plena, viva. És cert que ara la veig amb els ulls de turista: potser qui hi viu tot l'any no té la mateixa sensació, però per a mi és un plaer per als sentits seure en qualsevol banc de la ciutat i sentir l'ambient que s'hi respira, les marees de gent, els colors, l'esveltesa de l'arquitectura, la plenitud de la natura...
Són tantes coses bones les que m'atrapen que no em deixen veure les dolentes, perquè també n'hi ha, òbviament. Com deia, si hi visqués tot l'any potser no tindria aquesta sensació, però per això hi faig escapades puntuals, curtes, que  mantenen viva la flama de la passió sense que m'empalagui.
Fins aviat, Barcelona, ens retrobarem en uns mesos.

La foto l'he tret d'aquí: http://img374.imageshack.us/img374/460/forumfv3.jpg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada