diumenge, 23 de gener de 2011

Dècada

Enguany hem començat una nova dècada i, pensant-ho l'altre dia, em vaig adonar que la meva vida, darrerament, ha basculat a partir dels nous decennis.
Tot va començar el 1990, l'any en què tota la família vam fer les maletes i, amb una mescla extranya de dolor i il·lusió, vam agafar la A-7 en direcció sud per establir-nos a València: nova ciutat, nou ambient, nous amics... En fi, una nova vida. I així va passar tota la dècada, a casa dels pares, coneixent l'Asela, estudiant  i introduint-me en el mercat laboral.
En això que va arribar el 2001 i va començar una nova dècada totalment diferent de l'anterior, amb el casament al mes de juliol: nova feina (vaig començar al setembre del 2000), nova casa, nou entorn, nous horaris, noves responsabilitats... En fi, una altra nova vida. I així ha passat tot aquest decenni, a casa nostra, amb el naixement de les filles i la consolidació de la família.
I ara som a l'inici del 2011 i tinc el pressentiment que aquesta dècada també hi haurà canvis. De moment només és una intuïció, però em sembla que ja sé per on aniran els trets. La vida és una tómbola i no saps mai cap a quin costat et guiarà, però espero que aquesta sigui una dècada prodigiosa i que d'aquí a deu anys pugui dir: doncs al final la cosa va sortir molt bé, ha estat una bona dècada.

divendres, 14 de gener de 2011

Club de lectura

La idea va sorgir aquest estiu sopant a la terrassa de l'Asador El Chalet de Salou, amb el Xavi: "I per què no organitzes un Club de Lectura a Nou Moles?", em va suggerir. La intenció era movilitzar els veïns del barri, animar-los a llegir en valencià. Jo sabia que costaria, perquè la majoria parlen en castellà i, si parlen en valencià, amb prou feines el saben llegir. Però ho vam intentar.
La publicitat va ser únicament via Facebook, amb el suport de la pàgina del barri que tinc en aquesta xarxa. I tot i que les esperances eren més aviat nul·les, al final vam aconseguir, en la primera edició, reunir 8 o 9 veïns, la majoria coneguts nostres, encuriosits per la nova experiència. Val a dir, però, que pràcticament ningú no es va llegir el llibre proposat, "Històries del Paradís" (vaig començar amb el llibre del Xavi per intentar motivar l'assistència). Malgrat tot, vam quedar contents i ens vam emplaçar a fer una segona sessió del Club.
I així ha passat aquesta mateixa setmana. Gràcies a la publicitat feta al butlletí del barri hem aconseguit un parell de fitxatges, que es van apuntar a última hora moguts per un estímul erroni: havíem de comentar "Penja els guants, Butxana", de Ferran Torrent, i es pensaven que el bo del Ferran vindria al barri a parlar del llibre... Però una vegada desfet l'embolic, van resoldre quedar-se i xerrar amb els altres quatre que ens l'havíem llegit i que estàvem disposats a debatre'n. I ara han decidit d'apuntar-se de forma estable al Club.
De manera que, a poc a poc, anem conformant un grup que esperem que duri. Tenim un lloc de trobada, el pub El Volander del meu carrer, que amb això de la llei antitabac ha guanyat enters com a lloc de reunions socials, i també uns lectors que tenen ganes de llegir llibres en valencià (o en català, que tant els fa) i de parlar-ne. Per tant, el meu propòsit inicial sembla que, a poc a poc, va agafant forma. Per a la sessió següent he proposat "Dones", d'Isabel-Clara Simó, intentant buscar un altre tipus de públic que faci créixer el grup. Si ho aconsegueixo, ho celebraré. Si no, almenys serà una bona ocasió per a passar una agradable estona vespertina, al voltant d'una taula i fent tertúlia entre veïns.

divendres, 7 de gener de 2011

Rutina

N'hem parlat en altres ocasions i altres llocs, però en un dia com avui és inevitable fer referència a la rutina, aquest costum pres de fer una cosa d'una certa manera. I és que aquests dies de vacances nadalenques que tot just s'han acabat, i que per a molta gent són dies de descans i de vacances, de festa i dolços, són també dies de grans tiberis, de visites familiars, de costums irrenunciables, de criatures les vint-i-quatre hores, de tardes senceres als centres comercials, de...
Fa uns dies vaig dir que sentia felicitat, durant aquest període. Per descomptat. Però també és cert que tants dies d'activitats extra arriben a cansar fins al punt de desitjar que arribi la maleïda rutina: la que ens fa llevar a quarts de vuit del matí, la que ens fica en mil lluites matineres amb les criatures, la que ens embussa dins el cotxe, la que ens empeny a la feina (avorrida, feixuga, rutinària...). Vaja, res que no sàpiga ningú. Però aquests coses sempre passen: quan les vacances s'allarguen desitgem que arribi la rutina. I quan la rutina s'allarga en excés, preguem perquè arribi un miserable pont que ens faci canviar d'hàbits ni que sigui per un dia.
Ara, per tant, tocar rutina. I a patir!

dimarts, 4 de gener de 2011

Vertigen

M'encanten les altures i la seva representació màxima, els gratacels. Veure el paisatge a vista d'ocell, els punts diminuts circulant avall del carrer, la brisa en la cara, els núvols a frec de pell... He de reconèixer que no he estat gaire amunt, a tot estirar els 300 metres de la torre Eiffel, però la sensació que es respira des d'aquella alçada és indescriptibe, a no ser que tinguis vertigen, és clar. Jo, afortunadament, no en tinc, fins al punt d'haver comès la bogeria, ja fa uns quants anys, de llançar-me al buit penjat dels peus des d'una torre de 50 metres, allò que en deien "bungy jumping". I sempre em quedaré amb les ganes de llançar-me en paracaiguda...
Per sort, però, les torres i els gratacels em permeten tenir una sensació semblant, la de gaudir de les altures, com ara els més de 800 metres del Burj Khalifa, a Dubai. Us imagineu què deu sentir una persona que es llança en un salt al buit des d'aquella alçada? De vertigen no en deu tenir gaire, oi? I vosaltres, en teniu?

dissabte, 1 de gener de 2011

Propòsit

Avui és el dia de Cap d'Any, i amb el canvi d'any i de dècada és el moment ideal per a fer els propòsits per a aquests propers 365 dies. Jo n'he fet un parell: el primer, reactivar aquest bloc que ha estat uns mesos adormit, per parlar de les paraules que ens envolten i convertir-lo en el MOTEL EL MOT; és a dir, l'hotel de les paraules, i que vosaltres us animeu a comentar també els mots que proposo. I el segon, seguir la marxa de córrer pels matins, que la salut i el cos ho demanen, i és un exercici alliberador que té molt de profit.
Per a aquest 2011 també tinc desitjos, com ara que la feina no baixi, que la salut ens aguanti i que la família continuï tan bé com fins ara.
Però ara no estem parlant de desitjos sinó de propòsits, així que digueu: vosaltres ja heu fet els vostres?