Nadal

Avui és 25 de desembre, dia de Nadal. Dia de trobar-se amb la famílies o de retrobar-s'hi si són lluny. Dia de reunions, de tertúlies, de tiberis, de misses per a algunes persones... Però també dia trist, dia de records, dia de poques paraules per a aquells que estan sols. Independentment del fet religiós, en el qual personalment no crec, el dia de Nadal, com totes les festes d'aquests dies, és un dia important per a fer una reflexió i valorar les coses bones que tenim al voltant. Hem passat un any amb alegries, amb penes, amb dificultats i amb bons moments, i quan ara els dies ja s'escolen calendari avall fins al nou any, hem d'aturar el rellotge un segons i pensar en tot el que hem viscut.
Per mi, l'any 2010 ha sigut un bon any: la crisi que assota el país no em toca de ple, només em passa fregant, i per això ja em puc considerar afortunat. Enguany he conegut molta gent que ara fa 365 dies ni em figurava que pogués conèixer: el Facebook té la culpa que m'hagi trobat el grup d'enigmaires aficionats als jocs verbals creats pel Màrius Serra. En el terreny familiar, amb les tres perles que tinc a casa la vida no pot ser més meravellosa. I quant a la salut, doncs tampoc tinc queixa, perquè tret d'alguns entrebancs puntuals, estic sa com un roure... :-)
Per això, passaré aquest dia de Nadal i aquestes festes content, agraït als que m'envolten per donar-me felicitat i procurant que tothom rigui i estigui content. Perquè tots us ho mereixeu!
Gràcies a tots i molt petons!

Examen

Vinyeta de Faro sobre els exàmens.

El 10 de març, en la secció "Un mot per dia", vam parlar dels exàmens, i es va dir això: 


MÀ Gibert:  Uiii! Quin mal rotllo! Que forçat! No em podria examinar (vostè) en plan Gran Hermano, sense que jo me n'adoni?... Un examen és la cosa més antinatural del món. Malgrat tot, a vegades, per no dir gairebé sempre, és el que fa que estudiem, MÀndrosos com som.
Encarna: Bueno a veces da la impresión que todavia te esta examinando la vida y a veces apruebas otras no,pués este es otro examen que tenemos que pasar ahora de adultos. pero me acuerdo de los nervios antes de tener uno, de las noches en vela estudiando, de la satisfación o no, cuando salias de examinarte y tb. de la fiestas que montabamos cuando acababamos los examenes, que tiempos!!!
Àngels: Mal rotllo! Però, com diu Encarna, jo pensava que els exàmens s'acabaven a la facultat, però no: cada dia passem i suspenem molts exàmens
Asela: A mi, els exàmens no em fan cap gràcia, mai no me n'han fet. L'últim que vaig fer va se el de conduir, quins nervis tenia. Quan tenia exàmens era igual a mal de panxa. Quan vaig acabar la carrera vaig dir "per fi, ja s'han acabat els exàmens". Val, teniu raó, la vida també et fa passar exàmens, però no són ni millor ni pitjor, sinó diferents...
Gemma: Sí, és veritat que cada dia passem proves (jo no les anomenaria exàmens!), de vegades dures i de vegades, menys. Però, us puc dir per experiència que mentre va passant la vida, van passant les proves, i al capdavall... tot passa! :-) I jo estic contenta que passe, sobretot quan et donen una segona oportunitat... :-)))


Personalment, quan estudiava no m'agradaven els exàmens, per això em vaig alegrar quan vaig acabar la carrera. Però més tard m'he adonat que els exàmens no es van acabar allà, i que la feina, la família, la vida en va ple. La vinyeta de Faro és bona i ho exemplifica, però la trobo massa pessimista: si estàs ben preparat, et pots enfrontar amb solvència a qualsevol situació. És per això que he vist que els exàmens i els estudis no es van acabar en aquells aularis, sinó que cal treballar contínuament, dia a dia, per saber encarar qualsevol problema, qualsevol dificultat, qualsevol examen. 
I coincideixo amb la Gemma que, com en els estudis, la vida ens dóna sovint segones oportunitats: si suspenem, podem recuperar-ho si ens esforcem. Perquè ja diuen que, qui no s'equivoca, no encerta. Per tant, a estudiar!

Barcelona

Cada vegada que vaig a Barcelona sento papallones a l'estómac. Digueu-ne enamorament, digueu-ne com vulgueu. Però és una sensació que em persegueix des que vaig deixar la ciuat, allà pel 1990.
I no és perquè hi hagi nascut i viscut durant quinze anys i escaig. Barcelona és una ciutat que em fa sentir viu, que m'omple d'orgull, que m'apassiona... És una ciutat de mida humana per a les persones, cosmopolita, plena, viva. És cert que ara la veig amb els ulls de turista: potser qui hi viu tot l'any no té la mateixa sensació, però per a mi és un plaer per als sentits seure en qualsevol banc de la ciutat i sentir l'ambient que s'hi respira, les marees de gent, els colors, l'esveltesa de l'arquitectura, la plenitud de la natura...
Són tantes coses bones les que m'atrapen que no em deixen veure les dolentes, perquè també n'hi ha, òbviament. Com deia, si hi visqués tot l'any potser no tindria aquesta sensació, però per això hi faig escapades puntuals, curtes, que  mantenen viva la flama de la passió sense que m'empalagui.
Fins aviat, Barcelona, ens retrobarem en uns mesos.

La foto l'he tret d'aquí: http://img374.imageshack.us/img374/460/forumfv3.jpg

Zona Taronja

Llegeixo a la premsa valenciana que l'Ajuntament de la capital té previst avui aprovar les noves tarifes de l'ORA per a 2011, que tindran la novetat que, a Ciutat Vella, costarà molt més aparcar al centre que a la resta de la ciutat. Ja sabem que el nostre consistori té necessitat de diners, ara que no li deixen ni demanar crèdit! No patiu, entre tots el finançarem.

Una de les novetats de l'ORA (que, d'altra banda, tothom confon amb "hora", ja que es paga per temps) és la creació de la Zona Taronja. Per als qui sigueu de Barcelona, diré que aquesta zona taronja és la que allà es coneix com Àrea Verda. Doncs aquí és taronja. I és que, ja ho sabeu, les taronges valencianes són conegudes arreu del món, per això sembla que és moda que tot sigui d'aquest color, per aquestes latituds: el trofeu estival del València s'anomena Trofeu Taronja (Naranja, vaja), l'equip de bàsquet hi juga així (i es coneix, en castellà, com "el equipo taronja") i ara també aparcarem en carrers taronja. Visca el món taronja! Visca els tòpics

Carícia

De tant recordaré mots del "Mot per dia" de Facebook, i reproduiré els comentaris que hi fèieu, petits tresors que guardo amb molta estima. Començaré per un dels primers, carícia, que va tenir aquests comentaris:

Jo: "Per tancar la setmana una paraula que em fa posar els pèls de punta. Què hi ha més dolç que una carícia?

Uf!"

MÀ Gibert: M'encanten, les carícies. També les no físiques: lloances, piropos, "how wonderful is that you're in the world"... Les necessito com el pa que menjo. És el meu aliment emocional. I el féisbuc és un bon lloc per fer-ne. "How wonderful is that you (Roger i cia.) are in the FB!" MuÀ

Callejero Canela: És bonic això que dius. Acaronar amb paraules :D

Asela: Carícia. Quina paraula més bonica. M'encanten les carícies; les dolces i tendres que fas o et fan les filles, les carícies i paraules de consol que et fa una amiga quan estàs baixa d'ànims, les carícies d'amor que van acompanyades de besos, les carícies suaus d'una ploma, les apassionades, i les que fas o et fa et teu estimat amb la mirada. Són tota una declaració, sinceres, un poema d'amor.

Oikos Inworld: Què faríem sense la tendresa...quan tot falla, la tendresa ens salva. [la filla del Punset, l'Elsa Punset, diu que "només hi ha una manera de veure el món: des de l'amor o des de la por". Pues eso: visca la tendresa i les carícies!!!]

Rosa Marill: Què faríem sense la tendresa...quan tot falla, la tendresa ens salva. [la filla del Punset, l'Elsa Punset, diu que "només hi ha una manera de veure el món: des de l'amor o des de la por". Pues eso: visca la tendresa i les carícies!!!]

Que bonic és parlar dels mots, que bonic és opinar del que ens diuen les paraules, del que ens evoquen. Cadascú té una versió, una idea, una opinió. I m'agrada que ho compartiu!
Jo trobo que les paraules són carícies per a les orelles, sobretot si es xiuxiuegen, si es diuen baixes, amb estima. Per això m'agraden tant els mots!

Palíndrom

Ja fa molts anys que vaig descobrir els palíndroms: de primer va ser un joc espontani consistent a capgirar paraules per descobrir-ne de noves. Més endavant, gràcies al mestre Màrius vaig saber que fins i tot les frases i les oracions es podien capgirar per esdevenir palíndroms. Són cèlebres els palíndroms "Senén té sis nens i set nenes", "Dábale arroz a la zorra el abad" o "A man, a plan, a canal: Panama", però n'hi ha infinits: el mateix Màrius, sense anar més lluny, té la gràcia de posar un palíndrom setmanal a la seva pàgina, www.verbalia.com.

I ahir, seguint un partit de bàsquet del mundial, vaig descobrir un jugador nord-americà que té un nom i cognoms que en català formen un palíndrom: "Lamar Odom m'odora mal", o bé "Lamar Odom odora mal". Pobre Lamar, ignoro la capacitat endevinadora dels palíndroms, però espero que no sigui així pel bé dels seus companys, començant pel mateix Gasol, amb qui comparteix vestidor a Los Angeles!

Enigmàrius

Avui que han tornat de nou els enigmàrius, em ve de gust parlar d'aquest concurs, que ha esdevingut un fenomen. L'any passat, en Màrius Serra es va empescar aquest joc a Catalunya Ràdio: cada matí planteja un enigma lingüístic que els oients hem de resoldre. Els enigmes lingüístics són definicions de mots encreuats però plantejades com un joc de mots, una perla per als amants de la ludolingüística. Per exemple: "Només treballen quan volen (6 lletres)*; o "Problemes en la transferència" (10 lletres)**. I jo m'hi vaig enganxar de bon principi, tot i que al final de la lliga (és que hi ha lliga i tot!) no vaig quedar en bona posició.
Però el millor de tot dels enigmàrius és que, a rebuf del concurs, va néixer un grup al Facebook (un altre dia parlaré de les xarxes socials) creat pel Miquel Àngel Gibert dedicat a plantejar i resoldre enigmes lingüístics. S'anomena "T'enigmes?", i ha esdevingut un autèntic viver d'enigmistes. Però sobretot ha servit per a donar a llum un grup de persones de tots els punts cardinals del país que tenen aquesta pàgina com a punt de trobada per a parlar, jugar, pensar i passar-s'ho bomba. Si us agraden els enigmes lingüístics passeu per aquesta pàgina, no us en penedireu!

http://www.facebook.com/group.php?gid=259505585780

*pilots
**entrebancs