dilluns, 13 de setembre de 2010

Carícia

De tant recordaré mots del "Mot per dia" de Facebook, i reproduiré els comentaris que hi fèieu, petits tresors que guardo amb molta estima. Començaré per un dels primers, carícia, que va tenir aquests comentaris:
Jo: "Per tancar la setmana una paraula que em fa posar els pèls de punta. Què hi ha més dolç que una carícia?
Uf!"
MÀ Gibert: M'encanten, les carícies. També les no físiques: lloances, piropos, "how wonderful is that you're in the world"... Les necessito com el pa que menjo. És el meu aliment emocional. I el féisbuc és un bon lloc per fer-ne. "How wonderful is that you (Roger i cia.) are in the FB!" MuÀ
Callejero Canela: És bonic això que dius. Acaronar amb paraules :D
Asela: Carícia. Quina paraula més bonica. M'encanten les carícies; les dolces i tendres que fas o et fan les filles, les carícies i paraules de consol que et fa una amiga quan estàs baixa d'ànims, les carícies d'amor que van acompanyades de besos, les carícies suaus d'una ploma, les apassionades, i les que fas o et fa et teu estimat amb la mirada. Són tota una declaració, sinceres, un poema d'amor.
Oikos Inworld: Què faríem sense la tendresa...quan tot falla, la tendresa ens salva. [la filla del Punset, l'Elsa Punset, diu que "només hi ha una manera de veure el món: des de l'amor o des de la por". Pues eso: visca la tendresa i les carícies!!!]
Rosa MarillQuè faríem sense la tendresa...quan tot falla, la tendresa ens salva. [la filla del Punset, l'Elsa Punset, diu que "només hi ha una manera de veure el món: des de l'amor o des de la por". Pues eso: visca la tendresa i les carícies!!!]

Que bonic és parlar dels mots, que bonic és opinar del que ens diuen les paraules, del que ens evoquen. Cadascú té una versió, una idea, una opinió. I m'agrada que ho compartiu!
Jo trobo que les paraules són carícies per a les orelles, sobretot si es xiuxiuegen, si es diuen baixes, amb estima. Per això m'agraden tant els mots!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada