Orxata amb fartons

Fa una estona, mentre assaboria una orxata amb fartons per berenar (ara que encara fa bon temps), he pensat: mira, aquest podria ser el primer article del bloc!
Orxata i fartons, dos productes provinents d'Alboraia, a l'Horta Nord. L'orxata neix de la xufa, tubercle que encara es cultiva als camps encaixats entre les poblacions d'aquesta comarca, camps amenaçats pel ciment que lentament ofega els conreus. La crisi, però, sembla que els ha donat un respir!
De l'orxata s'han dit moltes coses, com ara aquella vella (i absurda) llegenda que atribueix l'origen del nom al rei Jaume I; si fos cert, podríem dir que seria el primer enigmàrius de la història: és allò de "això és or, xata!".
Els fartons, en canvi, són més moderns: aquí no hi ha llegenda que valgui, ja que l'origen és ben explicat en tots els embolcalls dels Fartons Polo, els pioners (si és que diuen la veritat, vaja, perquè en la publicitat ja se sap que les coses no són sempre com s'afirmen). Segons diuen, es tracta d'uns dolços creats l'any 1960 per la família Polo d'Alboraia, que en aquella època regentava un forn a la plaça Major d'Alboraia a fi que poguessin ser sucats en aquesta beguda sense que es trenquessin. Se suposa que de primer eren artesanals, com els que se serveixen encara en moltes orxateries i gelateries; ara, però, es venen com a xurros envasats, que és com s'han exportat arreu per obra i gràcia d'una altra família de l'Horta Nord: els Roig, amos de Mercadona.
Orxata i fartons, un binomi que va néixer en una petita localitat agrícola de valenciana i que ha esdevingut un altre símbol de la globalització alimentària. Deu ser perquè estan molt bons...