Deixo aquí el meu petit homenatge al mestre Estellés en l'aniversari del seu naixement:
ELS AMANTS
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
I si el voleu sentir en la veu d'Ovidi Montllor, visiteu aquest enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=KbyGUNtVqXs
Un poema d’amor que es pot rellegir sempre, un poema pels que estimen, els que han estimat, els que estimaran. Emocionants sempre les paraules d’Estellés.
ResponEliminaSalut, gràcies per ser-hi, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!
Gràcies! Estellés és un mestre dels mots quotidians, dels mots encertats, dels mots justos. I no podia deixar passar l'oportunitat de reproduir un poema seu en un dia tan assenyalat.
ResponElimina